Del 24 al 30 d’octubre, la residència Faberllull d’Olot va acollir les entitats participants al projecte La langue des oiseaux, cofinançat per la Unió Europea, que té com a objectiu encoratjar la formació artística de persones migrants i refugiades i, mitjançant això, contribuir a construir una Europa més inclusiva i diversa.
La reunió de projecte internacional va incloure sessions amb contingut artístic, tècnic i de recerca. Durant les sessions del think tank artístic es van posar en comú els mètodes i els resultats dels tallers d’arts performatives realitzades per les associacions participants (Sens Interdits, de Lió, França; boat people projekt, de Gottingen, Alemanya, MALTE, d’Ancona, Itàlia) comparant-los amb el treball diari de l’associació educativa i artística Djarama, de Ndayane, Dakar (Senegal), representada en aquesta ocasió per Alessandro Fanni, fabricant de marionetes, director financer i responsable de bioconstrucció. També es van identificar els continguts i traçar l’estructura de tres productes artístics del projecte: el Manual per al teatre del futur, la peça de teatre multilingüe Mil-i-un, i el documental La langue des oiseaux.
Les sessions tècniques van aplegar les directores de projectes de Linguapax i les entitats artístiques esmentades per repassar els acords, revisar les regles de comunicació i justificació del projecte, i resoldre dubtes de caire més tècnics i econòmic. El cap de setmana es va dedicar a les sessions de recerca, en les quals es van realitzar entrevistes col·lectives i converses per a la recollida d’evidències sobre l’experiència migratòria i artística de tots els membres del projecte, així com l’experiència de contacte amb el món artístic de la ciutat d’acollida de les persones migrants i refugiades que participen als tallers d’arts performatives a Ancona, Gottingen i Lió. Gràcies a la coordinació de la Faberllull d’Olot, l’associació local Núria Social va acollir una trobada dels membres de La langue des oiseaux amb el raper/poeta multilingüe Daura Mangara, l’artista polifacetic Xumo Nunjo, docents i aprenents de català i altres residents, on es va parlar dels problemes que han d’afrontar les persones racialitzades en el seu desenvolupament artístic a Catalunya.
amb la col·laboració de:
amb el suport de: